PENSAMENTS de MARISA NICOLLETT



Dilluns 26 de febrer

Fer anys m’ha donat moltes experiències, una d’elles es no donar mai l’excusa de dir.
“ El que jo faig no té, en realitat, importància per ningú”


Penseu per un moment, feu enrera les vostres vivències.


No heu rebut mai en alguna ocasió l’ajut d’algú?. Simplement dels vostres pares, la cura que us en donat, han emmotllat sens dubta el vostre tarannà i caràcter, potser un professor en un moment determinat us va donar ànims per seguir alguna assignatura que ja veieu perduda, potser un veí us va ajudar a sentir-vos feliç amb el veïnat......


Recordant totes aquestes persones, que amb els seus actes van influir profundament en la vostre vida, no podríem pensar que les nostres pròpies accions podríem també haver influït a les persones que ens envolten.


Perquè, doncs posem tant freqüentment per excusa “el que jo puc fer no te importància per ningú”.


No devem oblidar que no hi ha acte bo que es pugui considerar petit.


Avui en dia es viatge molt, lluny a prop descobrim coses, coneixem diferent gent i veiem que les seves necessitats no difereixen de les nostres. El que fem o deixem de fer pot influir considerablement en les seves vides, i enriquir-nos mútuament.


Aquest mon constantment canvia però hi ha realitats que no ens deixen. Aquesta es la causa, per el que mai podem dir a mode d’excusa:

”EL QUE JO FAIG NO TE, EN REALITAT, IMPORTANCIA PER NINGÚ”

1 comentario:

  1. Anónimo1:05 p. m.

    el texto llamado "pensaments" es muy bueno y significativo y leerlo me ha motivado a dejar aki mi comentario , saludos

    ResponderEliminar

Es este un lugar de encuentro de artistas, literatos y poetas de la imagen de aquellos cafés donde se reunían para exponer sus obras a sus compañeros y que ellos fuesen los primeros en valorarlas.

Si quereis participar en este Café Literario enviadme un mail y las publicaré aquí haciendo mención de vuestro nombre y vuestro sitio web. Espero que os animeis.